Pirat per la ràdio!

Entre els anys 1986 i 1996 vaig fer diverses incursions en un món que, des de molt petit, em fascinava: la ràdio.

Pirat per la ràdio!

Entre els anys 1986 i 1996 vaig fer diverses incursions en un món que, des de molt petit, em fascinava: la ràdio.

Qui vol un formatget?

Aquesta foto ha estat premiada. Estic sorprès i content. Faig moltes fotos, moltes… sovint, fins i tot, masses. Però m’agrada molt.
Aquesta és una reflexió sobre la meva relació amb les imatges, el descobriment del món instagram i un concurs de fotografia.

Qui vol un formatget?

Aquesta foto ha estat premiada. Estic sorprès i content. Faig moltes fotos, moltes… sovint, fins i tot, masses. Però m’agrada molt.
Aquesta és una reflexió sobre la meva relació amb les imatges, el descobriment del món instagram i un concurs de fotografia.

“Hablar”

Les 6 de la tarda d’un divendres en un cinema de Sabadell. Dos espectadors sols en una sala buida que espera que la pantalla prengui vida i, talment com un llarguíssim lipdub, comença “Hablar” de Joaquim Uristrell… la força del cinema i la màgia del teatre en estat pur.

“Hablar”

Les 6 de la tarda d’un divendres en un cinema de Sabadell. Dos espectadors sols en una sala buida que espera que la pantalla prengui vida i, talment com un llarguíssim lipdub, comença “Hablar” de Joaquim Uristrell… la força del cinema i la màgia del teatre en estat pur.

Ordenar el món: la construcció de l’alteritat i la diferència. Una aproximació a partir d’una doble mirada intencionada.

Quan ens mirem al mirall volem reconèixer-nos i sentir-nos segurs en el nostre entorn, en el nostre món. Per a que això sigui possible ens cal tenir referents on la nostra imatge estigui en harmonia amb nosaltres.
El problema rau en que ens cal poder fer una comparació constant amb l’altre. Amb els que ens són diferents. Nosaltres enfront allò que no coneixem i que necessitem codificar amb els nostres signes per a poder ordenar el nostre món. En el moment en que produïm una imatge la impregnem d’una mirada intencionada. Veiem la realitat a partir del nostre punt de vista i de la descodificació que fem d’allò que mostrem, en tant que una societat no pot parlar d’una altra sense caure en la comparació de mancances i similituds.

Ordenar el món: la construcció de l’alteritat i la diferència. Una aproximació a partir d’una doble mirada intencionada.

Quan ens mirem al mirall volem reconèixer-nos i sentir-nos segurs en el nostre entorn, en el nostre món. Per a que això sigui possible ens cal tenir referents on la nostra imatge estigui en harmonia amb nosaltres.
El problema rau en que ens cal poder fer una comparació constant amb l’altre. Amb els que ens són diferents. Nosaltres enfront allò que no coneixem i que necessitem codificar amb els nostres signes per a poder ordenar el nostre món. En el moment en que produïm una imatge la impregnem d’una mirada intencionada. Veiem la realitat a partir del nostre punt de vista i de la descodificació que fem d’allò que mostrem, en tant que una societat no pot parlar d’una altra sense caure en la comparació de mancances i similituds.

Jean Renoir, o la metamorfosis del realisme

Per a un espectador contemporani la descoberta del peculiar viatge en tren entre Paris i Le Havre, filmat per Renoir a la bête humaine, pot significar l’inici d’un idil·li interminable que impulsa a redescobrir la seva obra, veure una darrera de l’altra totes i cadascuna de les seves 38 pel·lícules. La visió realista, innovadora i d’una gran bellesa estètica dels primers minuts d’aquesta pel·lícula tindran, per si mateixes, una força simbòlica, en el que es conté en uns minuts l’essència de la història que se’ns obrirà d’una forma senzilla i concisa.

Jean Renoir, o la metamorfosis del realisme

Per a un espectador contemporani la descoberta del peculiar viatge en tren entre Paris i Le Havre, filmat per Renoir a la bête humaine, pot significar l’inici d’un idil·li interminable que impulsa a redescobrir la seva obra, veure una darrera de l’altra totes i cadascuna de les seves 38 pel·lícules. La visió realista, innovadora i d’una gran bellesa estètica dels primers minuts d’aquesta pel·lícula tindran, per si mateixes, una força simbòlica, en el que es conté en uns minuts l’essència de la història que se’ns obrirà d’una forma senzilla i concisa.

La Torre Negra, entre la pressió immobiliària i el paisatge natural metropolità.

Al terme municipal de Sant Cugat del Vallès hi ha un paratge denominat la Torre Negra constituït per unes 400 hectàrees de bosc, conreus i erms a cavall entre el casc urbà i el Parc Natural de Collserola. Aquest és un dels pocs espais lliures amb el que encara compte el municipi.
Descobriu la peculiar radiografia d’un conflicte territorial.

La Torre Negra, entre la pressió immobiliària i el paisatge natural metropolità.

Al terme municipal de Sant Cugat del Vallès hi ha un paratge denominat la Torre Negra constituït per unes 400 hectàrees de bosc, conreus i erms a cavall entre el casc urbà i el Parc Natural de Collserola. Aquest és un dels pocs espais lliures amb el que encara compte el municipi.
Descobriu la peculiar radiografia d’un conflicte territorial.

Yosima Morimura. L’obra multicultural: entre el discurs del colonitzador i el discurs del descolonitzador.

Per entendre l’obra de Yaumasa Morimura és fonamental conèixer el context geogràfic i històric en què es va educar, els diferents focus d’interès que li van atreure en cada moment, com es van plasmar en la seva obra i per què derivar en la sèrie Història de l’Art, per exemple. Esteu convidats a descobrir la seva obra llegint aquest post.

Yosima Morimura. L’obra multicultural: entre el discurs del colonitzador i el discurs del descolonitzador.

Per entendre l’obra de Yaumasa Morimura és fonamental conèixer el context geogràfic i històric en què es va educar, els diferents focus d’interès que li van atreure en cada moment, com es van plasmar en la seva obra i per què derivar en la sèrie Història de l’Art, per exemple. Esteu convidats a descobrir la seva obra llegint aquest post.

Jean-Luc Godard: un enfant terrible que va escriure una de les pàgines de la modernitat.

A bout souffle (1959).
Perquè és modern aquest film? Jean-Luc Godard, en tant que un dels directors impulsors i creadors d’una nova forma de veure i entendre el cinema a França, va saber conjugar de forma magistral els conceptes modernitat i la concepció històrica per a convertir aquest film en un autèntic decàleg definitori del moviment denominat Nouvelle Vague

Jean-Luc Godard: un enfant terrible que va escriure una de les pàgines de la modernitat.

A bout souffle (1959).
Perquè és modern aquest film? Jean-Luc Godard, en tant que un dels directors impulsors i creadors d’una nova forma de veure i entendre el cinema a França, va saber conjugar de forma magistral els conceptes modernitat i la concepció històrica per a convertir aquest film en un autèntic decàleg definitori del moviment denominat Nouvelle Vague

Sant Jordi amb un poema de Salvat-Papaseit

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses

Sant Jordi amb un poema de Salvat-Papaseit

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses

Experiments, respostes, simulacions i l’obediència a l’autoritat

L’obediència cega és innata o cultural? El simulacre en pro de la ciència o el control de la ment? El Psicòleg social Stanley Milgram, a partir de la idea que les persones poden acceptar les pressions socials, es va preguntar quina seria la reacció enfront d’unes ordres categòriques.

Experiments, respostes, simulacions i l’obediència a l’autoritat

L’obediència cega és innata o cultural? El simulacre en pro de la ciència o el control de la ment? El Psicòleg social Stanley Milgram, a partir de la idea que les persones poden acceptar les pressions socials, es va preguntar quina seria la reacció enfront d’unes ordres categòriques.

Els colors d’una paraula nua

Quarts de 6 de la tarda. Biblioteca dels Safareigs de la Creu Alta. Deixo, per un moment, de mirar la pantalla de l’ordinador plena d’exercicis d’anglès i veig a sobre la taula un llibre, esvelt, dret i cofoi. Dret, sol, sobre la taula buida on jo estic estudiant. Quin secret guarda aquest monòlit de paper?

Els colors d’una paraula nua

Quarts de 6 de la tarda. Biblioteca dels Safareigs de la Creu Alta. Deixo, per un moment, de mirar la pantalla de l’ordinador plena d’exercicis d’anglès i veig a sobre la taula un llibre, esvelt, dret i cofoi. Dret, sol, sobre la taula buida on jo estic estudiant. Quin secret guarda aquest monòlit de paper?

El cinema dins el cinema: Sunset Boulevard (El crepúsculo de los dioses) de Billy Wilder (1950)

El cinema dins el cinema. Les ambicions, les ànsies de poder, el domini, la lleialtat, l’engany, el desig, la follia, el món real i la ficció, el terror i la tendresa, l’amor i el desamor… La història del final d’una estrella, els estirabots de la cobdícia o la crítica a la gran maquinària cinematogràfica de Hollywood.
Sunset Bulevard, titulada “El crepusculo de los dioses” en la seva estrena a Espanya, significarà un gran èxit en la carrera cinematogràfica de Billy Wilder, un director, ja consagrat a l’imperi americà del setè art.

El cinema dins el cinema: Sunset Boulevard (El crepúsculo de los dioses) de Billy Wilder (1950)

El cinema dins el cinema. Les ambicions, les ànsies de poder, el domini, la lleialtat, l’engany, el desig, la follia, el món real i la ficció, el terror i la tendresa, l’amor i el desamor… La història del final d’una estrella, els estirabots de la cobdícia o la crítica a la gran maquinària cinematogràfica de Hollywood.
Sunset Bulevard, titulada “El crepusculo de los dioses” en la seva estrena a Espanya, significarà un gran èxit en la carrera cinematogràfica de Billy Wilder, un director, ja consagrat a l’imperi americà del setè art.

Visions multidimensionals

Durant tres mesos i escaig el contingut d’aquest blog ha anat recollint les reflexions i perspectives recollides a partir del continguts i treballs fets dins de l’assignatura Mitjans de comunicació: història i actualitat de la Universitat Oberta de Catalunya.

En aquest periple hem parlat de la societat de la informació i de la comunicació a partir de diferents posicionaments i tesis. Hem llegit a Armand Mattelart, Umberto Eco, Raymond Williams, Jürguen Habermas, Paul F. Lazarsfeld, Robert K. Merton, Mauro Wolf , Theodor Adorno, Max Horkmeiker, Stuart Hall, Fredic Jameson, Jean Baudrillard, Noam Chomsky i Edwars S. Herman, entre d’altres.

Visions multidimensionals

Durant tres mesos i escaig el contingut d’aquest blog ha anat recollint les reflexions i perspectives recollides a partir del continguts i treballs fets dins de l’assignatura Mitjans de comunicació: història i actualitat de la Universitat Oberta de Catalunya.

En aquest periple hem parlat de la societat de la informació i de la comunicació a partir de diferents posicionaments i tesis. Hem llegit a Armand Mattelart, Umberto Eco, Raymond Williams, Jürguen Habermas, Paul F. Lazarsfeld, Robert K. Merton, Mauro Wolf , Theodor Adorno, Max Horkmeiker, Stuart Hall, Fredic Jameson, Jean Baudrillard, Noam Chomsky i Edwars S. Herman, entre d’altres.

De la televisió en blanc i negre a la galàxia internet

Ara, ens sembla el més normal del món veure a temps real allò que està passant a l’altra banda del món. Som espectadors de primera fila de grans esdeveniments com la cerimònia d’obertura d’uns Jocs Olímpics, independentment del punt geogràfic on s’estiguin fent; hem estat observadors directes de la primera guerra televisada o un seguidor del Barça al Japó pot veure en streaming la presentació de Neymar com a nou jugador del club talment ho fa un que viu a Barcelona. El paradigma de la informació ha canviat, això és un fet. Però no cal mirar gaire lluny per constatar que no sempre ha estat així.

De la televisió en blanc i negre a la galàxia internet

Ara, ens sembla el més normal del món veure a temps real allò que està passant a l’altra banda del món. Som espectadors de primera fila de grans esdeveniments com la cerimònia d’obertura d’uns Jocs Olímpics, independentment del punt geogràfic on s’estiguin fent; hem estat observadors directes de la primera guerra televisada o un seguidor del Barça al Japó pot veure en streaming la presentació de Neymar com a nou jugador del club talment ho fa un que viu a Barcelona. El paradigma de la informació ha canviat, això és un fet. Però no cal mirar gaire lluny per constatar que no sempre ha estat així.

Un model de propaganda… filtres i alternatives

Noam Chomsky i Edward S. Herman comencen el capítol “Un modelo de propaganda” del llibre Los guardianes de la libertad dient: “els mitjans de comunicació de masses actuen com un sistema de transmissió de missatges i símbols destinats al ciutadà mitjà. La seva funció és divertir, entretenir i informar”, però tot seguit afegeixen: “així com inculcar als individus els valors , creences i còdigs de comportament que els faran integrar-se en les estructures institucionals de la societat“
En aquest fet, justament, està la clau de tot. En uns mitjans que inculquen una determinada forma d’actuar i de pensar, però d’una forma velada darrera d’uns continguts en forma de divertiment i en nom de la informació. Aquest fet rebrà el nom de propaganda.

Un model de propaganda… filtres i alternatives

Noam Chomsky i Edward S. Herman comencen el capítol “Un modelo de propaganda” del llibre Los guardianes de la libertad dient: “els mitjans de comunicació de masses actuen com un sistema de transmissió de missatges i símbols destinats al ciutadà mitjà. La seva funció és divertir, entretenir i informar”, però tot seguit afegeixen: “així com inculcar als individus els valors , creences i còdigs de comportament que els faran integrar-se en les estructures institucionals de la societat“
En aquest fet, justament, està la clau de tot. En uns mitjans que inculquen una determinada forma d’actuar i de pensar, però d’una forma velada darrera d’uns continguts en forma de divertiment i en nom de la informació. Aquest fet rebrà el nom de propaganda.

Tres possibles mirades d’una prègaria muda

Davant de l’obra “Plegaria muda” de Doris Salcedo què dirien el crític d’art Arthur Danto, el filòsof George Dickie i l’artista Brian O’Doherty?

Tres possibles mirades d’una prègaria muda

Davant de l’obra “Plegaria muda” de Doris Salcedo què dirien el crític d’art Arthur Danto, el filòsof George Dickie i l’artista Brian O’Doherty?

Què és això tan rar?…. sembla postmodern

La societat que ens dibuixa Fredric Jameson comporta un canvi en els seus fonaments: es passa d’una homogeneïtat a una gran heterogeneïtat. Hi ha una atomització social en front de la pèrdua dels valors tradicionals i fixos que dictava la modernitat il·lustrada. La norma cau, la diversitat flueix. Possiblement, en aquest punt, s’escau la seva determinació: “tot s’hi val”. Però, segurament, és també on rau una de les seves crítiques…

Què és això tan rar?…. sembla postmodern

La societat que ens dibuixa Fredric Jameson comporta un canvi en els seus fonaments: es passa d’una homogeneïtat a una gran heterogeneïtat. Hi ha una atomització social en front de la pèrdua dels valors tradicionals i fixos que dictava la modernitat il·lustrada. La norma cau, la diversitat flueix. Possiblement, en aquest punt, s’escau la seva determinació: “tot s’hi val”. Però, segurament, és també on rau una de les seves crítiques…

On som? Cap a on anem?

Els mitjans de comunicació estan presents en tot allò que fem i que vivim. Sembla impensable que en el nostre món no tinguem al nostre abast qualsevol enginy que informi i ens comuniqui amb el altres. Sembla que el pitjor càstig de la societat contemporània és l’aïllament. Tancar algú en un espai sense accés a la informació sembla cosa de ciència ficció.

On som? Cap a on anem?

Els mitjans de comunicació estan presents en tot allò que fem i que vivim. Sembla impensable que en el nostre món no tinguem al nostre abast qualsevol enginy que informi i ens comuniqui amb el altres. Sembla que el pitjor càstig de la societat contemporània és l’aïllament. Tancar algú en un espai sense accés a la informació sembla cosa de ciència ficció.

Ficció, realitat i simulacre

S’apaguen els llums, s’obre el teló i el públic deixa de parlar. De fons se sent un soroll sec. Algú ha tossit. De cop hi ha un parell de rèpliques que apareixen des de les butaques situades en l’altre extrem de la sala. Malgrat la crisi, el teatre és ple. Comença l’espectacle. Assegut a la platea veig com quatre personatges entren en escena de forma progressiva i estableixen diferents diàlegs. Un món real es dibuixa davant la nostra mirada. Els mobles i les parets, però, són simulacions de la realitat, el context és una recreació i les persones reciten un text memoritzat d’un guió escrit i que és meticulosament dramatitzat. Gaudeixo d’un simulacre.

Ficció, realitat i simulacre

S’apaguen els llums, s’obre el teló i el públic deixa de parlar. De fons se sent un soroll sec. Algú ha tossit. De cop hi ha un parell de rèpliques que apareixen des de les butaques situades en l’altre extrem de la sala. Malgrat la crisi, el teatre és ple. Comença l’espectacle. Assegut a la platea veig com quatre personatges entren en escena de forma progressiva i estableixen diferents diàlegs. Un món real es dibuixa davant la nostra mirada. Els mobles i les parets, però, són simulacions de la realitat, el context és una recreació i les persones reciten un text memoritzat d’un guió escrit i que és meticulosament dramatitzat. Gaudeixo d’un simulacre.

Els "heavys" llegeixen llibres d’Espriu? Els estudis culturals i la comunicació

En els anys cinquanta del segle XX viurem l’adveniment d’una nova manera d’estudiar les relacions entre la societat contemporània i la cultura popular. A partir d’elements com l’etnicitat, la classe social, o el gènere en la producció cultural s’escriuran pàgines i pàgines on s’exposarà la nova manera de fer de la gent. Aquests estudis intentaran fer una radiografia, el més exhaustiva possible, de les diferents cultures i subcultures que marcaran part de la història dels darrers temps.
Serà possible trencar motlles i veure un amant del “heavy metal” llegint “Cementiri de Sinera”?

Els "heavys" llegeixen llibres d’Espriu? Els estudis culturals i la comunicació

En els anys cinquanta del segle XX viurem l’adveniment d’una nova manera d’estudiar les relacions entre la societat contemporània i la cultura popular. A partir d’elements com l’etnicitat, la classe social, o el gènere en la producció cultural s’escriuran pàgines i pàgines on s’exposarà la nova manera de fer de la gent. Aquests estudis intentaran fer una radiografia, el més exhaustiva possible, de les diferents cultures i subcultures que marcaran part de la història dels darrers temps.
Serà possible trencar motlles i veure un amant del “heavy metal” llegint “Cementiri de Sinera”?